LA FOGUERA DE LES VANITATS

L'espectacle que inaugurarà el cicle "Llums d'Antiga 2020" de L'Auditori de Barcelona

A fi nals del segle XV, Florència bullia d'activitat artística sota el govern dels Médici. La cúpula del Domo de Bruneleschi brillava al costat de les obres de Michelangelo i Leonardo da Vinci, mentre a tots els palaus sonava música dels millors músics d'Europa. Lorenzo de Medici era músic i va gastar part de la seva enorme fortuna a obtenir els serveis de compositors com A. Agricola o H. Isaac. La música era clau per donar una imatge de poder i categoria davant les altres famílies de la ciutat. Aquests compositors treballaven tot l'any, però es lluïen especialment per carnaval, quan els seus canti carnascialeschi, descarats i atrevits, divertien els assistents a les festes de disfresses.

Però el 1482 apareix Girolamo Savonarola, un monjo dominic, autodenominat enviat de Déu. Tenia una gran capacitat per seduir la gent amb els seus sermons sobre els pecats de la societat, que se centraven sobretot a criticar els Médici i les seves trames corruptes i ombrívoles. La seva influència anà creixent fins que aconseguí l'exili dels Médici, i es posà ell mateix al capdavant del govern de la ciutat. Les seves idees d'austeritat i estricta decència van portar a la tortura prostitutes i homosexuals i a sometre Florència a un estat de por i d’opressió protagonitzada per bandes d'adolescents radicals dels ensenyaments de Savonarola. Es va prohibir tota la música que pogués anar en contra dels preceptes del predicador, com els canti carnascialeschi, que van ser substituïts per laudes i motets religiosos. El 7 de febrer de 1497 es va fer la primera i més famosa de les fogueres de les vanitats, on es cremaven llibres, obres d'art (el mateix Boticelli cremà obres pròpies), música i instruments.

La influència de Savonarola fou tal que el Papa Alexandre VI l’amenaçà amb l'excomunió si continuava amb els seus sermons. El dominic, però, no va fer cas d'aquesta advertència i continuà amb les seves crítiques que ara incloïen també el Papa. Però Alexandre VI tenia més poder que no pas ell i acabà excomunicant-lo, acusant-lo d’heretge i condemnant-lo a la foguera. Irònicament, Girolamo Savonarola fou cremat el 23 de maig de 1498 a la mateixa plaça on es va fer la primera Foguera de les Vanitats.

En aquest concert, sentirem la música que va acompanyar aquesta part de la història de Florència. Escoltarem la música que s'interpretava als palaus florentins durant els carnavals anteriors a l'arribada de Savonarola i també algunes de les obres que van substituir els canti carnascialeschi durant el govern del monjo dominic. Sentirem també obres basades en els texts que Girolamo Savonarola va escriure durant la seva estada a la presó, dies abans de morir cremat.

Aquest personatge és bàsic per entendre les revolucions religioses que es van esdevenir durant els segle XVI i XVII, car és considerat un precursor de la reforma protestant que tant va afectar la política, la societat i la música de l'Europa del barroc.