EL PRIMER TREBALL DISCOGRÀFIC DE L'ENSEMBLE O VOS OMNES

Heinrich Schütz (o Sagittarius, el seu pseudònim) és, sens dubte, una de les figures principals del barroc anterior a J. S. Bach. Però també és un referent absolut de la música coral. L’Ensemble O Vos Omnes ha tingut, des dels seus inicis, una preferència per a aquest compositor, al qual, fa uns anys, va dedicar un monogràfic que va portar diverses obres seves arreu de Catalunya. D’aquesta última experiència en va néixer un desig: fer un nou programa que combini música d’aquest compositor amb la d’un compositor viu establint, d’alguna manera, un diàleg impossible però apassionant entre H. Schütz i la música dels nostres temps.

A aquesta idea s’hi ha sumat Joan Magrané, una de les figures més importants de la composició catalana, que suma ja múltiples premis i reconeixements, i gran amant i coneixedor de la música dels mestres antics. Magrané ha escrit per a l’ocasió “Oració”, amb text de J. Roís de Corella i escrita “aprés Schütz”. El text de Corella descriu amb unes imatges tan corprenedores com extasiants, el dolor de la Mare de Déu als peus de la creu, on contempla la mort del seu fill.

La música de Schütz escollida per l’ocasió seran tres grups (3, 13 i 14) de les Cantione Sacrae, abraçant,així la majoria de textos inspirats en l’obra de St. Agustí d’aquest cicle. Aquests motets, escrits per Schütz durant els primers anys de la Guerra dels Trenta Anys, representen la part més italianitzant de la col·lecció. En ells el compositor posa tota la seva paleta d’efectes harmònics i contrapuntístics al servei del text, que gira al voltant del patiment de Crist. L’expressivitat (gairebé expressionisme!) d’aquesta música revela una concepció teològica que transcendeix les barreres confessionals i que ha fet de H. Schütz un compositor imprescindible per entendre la història de la música sacra europea.

La intenció d’aquest primer enregistrament de l'Ensemble O Vos Omnes és crear una comunicació entre dues èpoques i estètiques allunyades en el temps, entre les quals, però, podem trobar punts de connexió. Així doncs, Magrané escolta Schütz i li respon, com qui envia una carta a un desconegut admirat.

Schütz en nom del Fill, Magrané en nom de la Mare. Ambdós en nom de la música.

La música dels compositors del primer barroc sempre m’ha atret amb força. Aquest moment d’aiguabarreig i canvi on conviuen i s’entrecreuen les troballes dels madrigalistes i primers autors d’òpera, teatrals i lligats a la teoria dels afectes, i la saviesa antiga de la polifonia francoborgonyona. Un còctel que va donar uns fruits, convertits en peces musicals de gran intensitat i colpidora expressivitat. Compositors com Tunder, Schein, Scheidt, Weckmann i, especialment, Schütz en són exemples paradigmàtics.

Per tal de confrontar-m’hi he escollit un poema català del segle xv: l’Oració de Joan Roís de Corella. O per ser més exactes: l’Oració a la Sacritíssima Verge Maria tenint son fill Jesús en la falda devallant de la Creu. Un text que reuneix totes les característiques necessàries per a tal propòsit. Com si es tractés d’un retaule, he dividit el poema en cinc parts (tres amb el cor dividit en vuit veus i dues, com dos pilars, en quatre) tot formant una mena de recull de madrigals sacres, cadascun marcat per les imatges poètiques tan i tan colpidores i alhora suggeridores que conté: des del «plor tan gran» i el món que es plany «cobert d’aspre cilici», els cels «vestits de negra sarga» i el sol «plorant ab cabells negres» fins a la pregària a la Mare de Déu –«llum d’aquest món, del cel lluent carboncle»– i a l’ascens final, tal vegada un bàlsam, cap al «sol alt en lo cercle».

Joan Magrané, compositor

Com s’explica la capacitat de la música antiga per commoure qui l’escolta avui en dia? Pensar que una peça musical escrita al segle xvii pot provocar emocions en un oient nascut al segle xxi és quelcom que frega la mística i ens mostra que aquest art és el més indesxifrable però alhora el més humà de tots. Com a director, aquesta realitat m’’ha assaltat diverses vegades amb la música de H. Schütz, que, malgrat la seva distància temporal i també religiosa amb la cultura actual del nostre país, resta totalment actual i, fins i tot ara, planteja desafiaments tant en l’àmbit interpretatiu com compositiu.

De la mateixa manera, m’assalta i em colpeix que això que passa amb la música antiga passa menys amb la música d’avui en dia. Com pot ser que ens sigui més proper l’art creat fa quatre-cents anys que el que es fa en els nostres dies? Possiblement la resposta està en el fet que, actualment, en els nostres auditoris i edicions discogràfiques hi ha més presència de la música de la primera que no pas de la segona. Per això m’il·lusiona tant aquest projecte, perquè pretén posar en contacte no només dues músiques, sinó també dues realitats, dues maneres d’entendre l’art i la comunicació i també dues maneres d’escoltar.

Però, realment pot existir aquest «contacte» entre dos compositors tan allunyats? Hi pot haver alguna relació real entre la concepció musical d’un compositor barroc i la d’un d’actual? Per a mi la resposta va sorgir en estudiar la partitura de Magrané per primera vegada i veure que, igual que Schütz, la raó de ser de la seva obra era la mateixa: el text. El text com a inici del tot (In principio erat Verbum, Joan. 1.1) i també com a raó final, el text com a generador d’estructures, progressions i tensions. Els dos compositors posen la seva música al servei de la paraula, però no necessàriament de l’oient; aquí, doncs, entra el segon punt en comú: la radicalitat contrapuntística. Tant Schütz com Magrané parteixen d’una total individualitat de les veus, que s’imiten (amb exactitud en Schütz, amb llibertat en Magrané) o s’esforcen per distanciar-se les unes de les altres i permeten, així, comunicar no només un suport al text, sinó també a la idea de les paraules en tota la seva profunditat.

És un repte per a l’oient i per a l’intèrpret, però també una oportunitat de trencar barreres, obrir portes i bastir ponts que segur que restaran indestructibles.

Xavier Pastrana, director de l'Ensemble O Vos Omnes